Els poemes d'amor més bells
Per en Nicolas | 16 de maig de 2024
En el cor de la cultura francesa, l'amor i la poesia tenen una relació tant rica com profunda. Al llarg del temps, han teixit un diàleg eloqüent sobre la complexitat i el magnetisme de les emocions humanes. La llengua francesa, sovint qualificada de llengua de l'amor, disposa d'una sonoritat i una estructura excepcionals que faciliten l'expressió dels sentiments més apassionats i les matisacions més subtiles de l'amor. Aquest article us convida a un viatge poètic per descobrir alguns dels poemes d'amor més bells escrits en francès. Hem traduït aquests poemes fent tot el possible per mantenir l'essència i la bellesa originals.
T'estimo (Paul Éluard)
T'estimo per totes les dones que no he conegut
T'estimo per tots els temps en què no he viscut
Per l'olor del mar obert i l'olor del pa calent
Per la neu que es fon per les primeres flors
Pels animals purs que l'home no espanta
T'estimo per estimar
T'estimo per totes les dones que no estimo
Qui em reflecteix sinó tu mateixa em veig tan poc
Sense tu no veig res més que una extensió deserta
Entre ahir i avui
Hi ha hagut totes aquestes morts que he travessat sobre palla
No he pogut trencar el mur del meu mirall
M'ha calgut aprendre paraula per paraula la vida
Com s'oblida
T'estimo per la teva saviesa que no és la meva
Per la salut
T'estimo contra tot allò que no és més que il·lusió
Per aquest cor immortal que no posseeixo
Creus ser el dubte i només ets raó
Ets el gran sol que m'empeny cap al cap
Quan estic segur de mi.
El jurament (Marceline Desbordes-Valmore)
Ídol de la meva vida,
El meu turment, el meu plaer,
Digues-me si el teu desig
S'acorda amb el meu desig?
Com t'estimo en els meus bons dies,
Vull estimar-te sempre.
Dóna'm l'esperança;
Jo te l'oferiré a canvi.
Ensenya'm la constància;
Jo t'ensenyaré l'amor.
Com t'estimo en els meus bons dies,
Vull estimar-te sempre.
Sigues de un cor que t'adora
L'únic record;
Et prometo encara
Tot el que tinc de futur.
Com t'estimo en els meus bons dies,
Vull estimar-te sempre.
Cap a la teva ànima atreta
Per el transport més dolç,
Sobre la teva boca adorada
Deixa'm dir encara:
Com t'estimo en els meus bons dies,
Vull estimar-te sempre.
El que estimo més que la vida ets tu (Eugène Goubert)
Estimo la flor que està a punt de florir,
L'herba nova i el fullatge naixent,
La papallona, imatge del plaer,
Els cants d'amor dels ocells del bosc;
Estimo somiar quan el dia fuig
A prop d'un rierol que suament murmura,
Estimo l'estrella, anunci de la nit,
Els raigs dels quals consolem la natura;
Estimo del llac el cristall atzurat,
Estimo al vall els cants d'una pastora.
El munt nevat daurat pel sol,
L'eco del vespre i la brisa lleugera;
D'un jove infant estimo la dolça veu,
Els cabells blancs d'un front octogenari,
Estimo el vent que xiula en els boscos,
El roc colpejat per les onades en còlera;
Però el veritable bonança per a mi,
El pensament on el meu cor s'oblida;
El que estimo més que la vida,
Ets tu, sempre tu, només tu!
Dormirem junts (Louis Aragon)
Sigui diumenge o dilluns
Nit o matí mitjanit migdia
En l'infern o el paradís
Els amors als amors s'assemblen
Va ser ahir que et vaig dir
Dormirem junts
Va ser ahir i és demà
No tinc més que tu de camí
He posat el meu cor entre les teves mans
Amb el teu com va al pas
Tot el que té de temps humà
Dormirem junts
El meu amor el que fou serà
El cel és sobre nosaltres com un llençol
He tancat sobre tu els meus braços
I tant t'estimo que en tremolo
Fins que tu vulguis
Dormirem junts.
Estima'm amb amor (François-Marie Robert-Dutertre)
El que m'agrada veure, el que estimo al món,
El que m'agrada veure,
Vols saber-ho?
Són els teus ulls bells, és la teva figura rodona,
Són els teus ulls bells,
Els teus ulls langorosos.
El que encara estimo et mostraré,
El que encara estimo
Més que cap tresor,
Són els teus cants dolços, és la teva veu tan tendra,
Són els teus cants dolços,
Planyívols i commovedors.
El que causa en mi la més dolça embriaguesa,
El que causa en mi
El més tendre commoció,
És veure el teu cor vibrar de tendresa,
És veure el teu cor
Tremolar de felicitat.
Finalment, si vols respondre a la meva flama,
Finalment, si vols
Complir tots els meus desitjos,
Fins a l'últim dia guarda'm la teva ànima,
Fins a l'últim dia
Estima'm amb amor.
L'amor (Pierre Grolier)
Dolç com els perfums que estima la teva cabellera,
Com una mirada tendra que em llances,
Com les paraules commovedores que murmura la teva boca:
Més dolç és el meu amor per tu.
Dolç com el rogor que tenyeix el teu front
Quan juro viure sempre sota la teva llei,
Com els batecs del teu pit que adoro:
Més dolç és el meu amor per tu.
Dolç com el teu alè i com el teu somriure,
Com els teus llargs petons que m'omplen d'emoció,
Dolç com la teva confessió, l'únic bé que aspiro:
Més dolç és el meu amor per tu.
Sí, de tota la felicitat que floreix en la vida,
Dels plaers, que la meva ànima ha somniat cada dia,
Dels somnis, que embellix la teva imatge estimada:
Res no és tan dolç com el meu amor!
Creus en el pòsit del cafè (Paul Verlaine)
Creus en el pòsit del cafè,
en els presagis, en els grans jocs:
Jo només crec en els teus grans ulls.
Creus en els contes de fades,
en els dies nefastos, en els somnis.
Jo només crec en les teves mentides.
Creus en un Déu vagament,
en algun sant especial,
en tal Ave contra tal mal.
Jo només crec en les hores blaves
i roses que em vesses
en la voluptuositat de les nits blanques!
I tan profunda és la meva fe
envers tot el que crec
que ja no visc sinó per tu.
Necessito de tu (Marc Delaure)
De tu perquè l'alba em desperti,
Per sortir lentament dels somnis
De tu per trobar el son
I reprendre el fil dels somnis
De tu per llevar-me al matí
Amb tota l'embriaguesa al cor
De tu en l'esperança incerta
Per als capricis de la felicitat
De tu per recolzar la meva ploma
Per trobar les paraules que convenen
De tu per travessar la boira
I prendre els camins que vénen
De tu en l'absència o l'abraçada
Per al riure tant com per les llàgrimes
De tu per esborrar les meves pors
En el silenci o en el soroll
De tu per excitar els meus sentits
Olors dels somnis, perfums de desitjos
Per les carícies d'innocència
De tu pel gust de la vida
De tu per al meu imaginari
Per somniar tots els paisatges
De tu per sobrevolar la Terra
Per les meravelles del viatge
De tu per passions i desitjos
Per la carn i per les pensades
De tu la polpa del plaer
Per la felicitat de perdre'm
De tu per confessar-te el meu amor
Tu per saborejar el silenci
Tu per la nit, tu per el dia
Tu per l'enlairament d'una dansa
Necessito de tu, el meu amor,
Així sempre penso en tu
Manquen les paraules, però no tinguis por
D'acceptar la confessió sense desconfiança:
Necessito de tu, el meu amor.
La copa de l'amor (Micheline Lantin)
En una faràndula, a l'infinit,
Una cançó d'amor a la vida,
En el camí del destí, somric.
A la cabana dels meus pensaments,
Una ombrelleta d'estrelles al cel.
Dolces premisses a les nits de mel.
La meva ànima despullada, es relaxa amb suavitat,
Pel camins perduts de la felicitat.
I s'abandona a la porta del teu cor
A la llum de l'espelma, desitjar-se,
Fluir en el riu dels teus petons.
Amb llargs sospirs languits, estimar-se.
La passió encén els nostres cors encesos.
Portats pel deliri de l'amor, submergir-se
En l'alliberament, al fons de les nostres ànimes.
La comunió dels dos, la nostra amalgama.
Abraçar-se, una cançó de bressol a la nostra eufòria.
Acaronar el temps present de les nostres frenesies.
La lluna, testimoni de la nostra unió, la beneeix.
I l'alba besa els nostres dos cossos adormits.
Ser teva, la teva amant, la teva bella,
La donzella dels teus recorreguts.
Tu i jo, ànimes immortals,
Abreuats a la copa de l'amor.
Estimo un àngel amb ulls dolços (Louis Oppepin)
Estimo un àngel amb ulls dolços i cabells bruns,
la seva veu em captiva, la seva mirada m'embriaga!
La meva ànima té dos desitjos: adorar-la i seguir-la!
Si el seu cor m'escoltés, Déu compliria els meus vots.
De la joventut té els encants encisadors!
La gràcia en els seus trets com un bell cel resplendeix;
la virtut li somriu, la bellesa la corona!
Al matí de la primavera és la reina de les flors!
El seu somriure és per a mi el raig d'un bell dia!
El seu gest graciós em pertorba i m'acaricia!
Passa... el meu cor tremola d'embriaguesa casta!
En ella ho he posat tot: felicitat, esperança, amor!
No t'estimo com una rosa de sal (Pablo Neruda)
No t'estimo com una rosa de sal,
topazi, clavells en fletxa i propagant el foc:
com s'estima certes coses obscures,
és entre l'ombra i l'ànima, en secret, que t'estimo.
T'estimo com la planta que no floreix,
que porta en si, amagada, la llum d'aquestes flors,
i gràcies al teu amor viu obscur en el meu cos
la fragància acumulada que va pujar de la terra.
T'estimo sense saber com, ni quan, ni d'on,
t'estimo directament, sense problemes ni orgull:
t'estimo així, no sé estimar d'altra manera,
t'estimo així, sense que jo sigui, sense que tu siguis,
tan a prop que la teva mà sobre el meu pit és meva,
tan a prop que els teus ulls es tanquen quan dormo.
Elogi de l'Amor (Jean de La Fontaine)
Tot l'Univers obeeix a l'Amor;
Bella Psique, soumeteu-li la vostra ànima.
Els altres déus a aquest déu fan la cort,
I el seu poder és menys dolç que la seva flama.
Del cor dels joves és el bé suprem
Ameu, ameu; tot la resta no és res.
Sense aquest Amor, tants objectes encisadors,
Llambordes daurades, boscos, jardins, i fonts,
No tenen atractius que no siguin languidors,
I els seus plaers són menys dolços que els seus dolors.
Del cor dels joves és el bé suprem
Ameu, ameu; tot la resta no és res.
Si existixes (Jean-Pierre Villebramar)
Poc importa que estigui trist
si existixes
que pesin les hores
si existixes
que passin les hores dels dies
les hores de les nits
les hores de l’absència, i després les del temps retrobat
si existixes
que em prenga la fatiga d'amar
si existixes
la fatiga d'existir
si existixes
que els dies gris succeeixin als dies blaus
si existixes
Poc importa que pateixi
si existixes
que pateixi
si existixes
que pateixi
si existixes
que t’estimi sense esperança de retorn
si existixes
que t’estimi
si existixes
T'estimo tant, no puc dir-t'ho prou (Fabre d'Églantine)
T'estimo tant, t'estimo tant:
No puc dir-t'ho prou,
I ho repeteixo tanmateix
Cada vegada que respiro.
Absent, present, de prop, de lluny,
Je t'aime és la paraula que trobo:
Sol, amb tu, davant testimoni,
O ho penso o ho demostro.
Escriure t'estimo de cent maneres
És l'únic treball de la meva ploma;
Et canto en les meves cançons,
Et llegeixo en cada volum.
Si una bellesa m'ofereix els seus trets,
Et busco en el seu rostre;
En els quadres, en els retrats
Vull retrobar la teva imatge.
A la ciutat, al camp, a casa, fora,
La teva dolça imatge és acariciada;
Es fon, quan m'adormo,
Amb el meu darrer pensament;
Quan m'esvello, et veig
Abans d'haver vist la llum,
I el meu cor és més ràpidament a tu
Que no és el dia a la meva parpella.
Absent, no et deixo;
Tots els teus discursos, els endevino.
Compto les teves cures i els teus passos;
El que sents, ho imagino.
Tornat a estar prop teu,
Sóc al cel, és un deliri;
Només respiro amor,
I és el teu alè el que aspiro.
El teu cor m'és tot. El meu bé, la meva llei,
Agradar-te és tota la meva envitja;
Finalment, en tu, per tu, per a tu,
Respiro i em sostinc a la vida.
La meva estimada, el meu tresor!
Què afegiré a aquest llenguatge?
Déu! com t'estimo! I bé! encara
Voldria estimar-te més.
T'estimo, el meu amor (Jean de Palaprat)
Si sabessis com t'estimo,
Moriria si no et veiessi;
De les teves mirades i els teus passos
Em faig una llei suprema.
T'estimaré sempre de la mateixa manera
Fins a les portes de la mort.
Podràs veure canviar els teus encants,
Però mai el meu amor extrem.
Posessió, vellesa, lletjor,
Res no pot extingir l'ardor
Que vas fer néixer en la meva ànima.
Que equivocadament en dubtaries!
Ah! dolç amor, t'estimaré,
Fins i tot si te'n convertissis en la meva dona.
Penso en tu, el meu amor (Benjamin Dumur)
Penso en tu quan l'alba naixent
Anuncia l'astre brillant del dia,
Penso en tu quan el sol coloreja
Amb els seus raigs els costerets dels voltants;
Penso en tu, el meu amor.
Penso en tu quan l'abella volatge
Vine a recollir nèctar de la reina de les flors,
Penso en tu quan l'ocell del bosc
Toca l'eco amb els seus accents aduladors;
Penso en tu, el meu amor.
Penso en tu quan la mimosa
Al sol tocar veu enfosquir la seva frescor,
Penso en tu, la meva ànima més captiva,
Té por de ferir la teva oïda i el teu cor;
Penso en tu, el meu amor.
Si algun dia per l'amant més tendre
Sentissis els turments de l'amor,
Déus! quin goig, de veure't i escoltar
La teva dolça i bonica veu repetir al seu torn:
Penso en tu, el meu amor!
Si us han agradat aquests poemes d'amor, us convidem a explorar el nostre article dedicat a les millors frases sobre l'amor.